Després de molts d’anys en què l’estudi de la qüestió remença havia quedat circumscrit a un cercle reduït d’historiadors, l’any 1985, amb motiu de la commemoració del cinquè centenari de la Sentència Arbitral de Guadalupe, es va desvetllar de sobte un inusitat interès popular per uns fets que cinc cents anys enrere havien trasvalsat el país. Un interès que a la  Garrotxa, en especial a Amer i a les valls d’en Bas i d’Hostoles, es va plasmar tant en actes de divulgació (conferències, creació del Centre d’estudis remences...) com en la celebració de festes populars.

​

A la Vall de Llémena, malgrat haver estat un dels centres de la revolta, la commemoració del cinc-centè aniversari de la Sentència va passar totalment desapercebuda. Tot i que en el projecte inicial de l’ecomuseu s’havia previst un centre de divulgació del fet remença a les escoles de Sant Martí de Llémena, el cert és que la història de les revoltes remences no despertà un cert interès entre la gent de la Vall fins que l’escriptor Albert Parareda, veí de Sant Martí de Llémena, no va publicar el llibre Via fora, lladres, l’any 2003.

 

Uns anys més tard, amb l’afany d’involucrar els ajuntaments de la Vall en la divulgació del fet remença, l’ateneísta Narcís Canadell feu de cicerone a la AODL de l’Ajuntament de Sant Gregori, pels diferents enclavament remences de la Vall. L’any 2007, arran de l’elaboració de l’Agenda 21 Local per part dels municipis de la Vall, els quatre Ajuntaments van acordar impulsar el projecte Vall de Llémena, refugi remença, per difondre la història dels remences i reivindicar els fets que havien tingut lloc feia cinc-cents anys. El projecte formava part del programa “Tallers per a la festa” promogut pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

​

Dos anys més tard, una vegada constituïda la Mancounitat de la Vall de Llémena, es va posar fil a l’agulla, i es va començar a preparar el que esdevindria la primera festa popular de tota la Vall.

​

L’Ateneu va ser convidat a formar part d’un taller de dramatúrgia que havia de ser l’encarregat de crear un relat teatral a partir dels fets més decissius d’aquell moment històric. A la primera reunió del taller, per part de l'Ateneu  hi van assistir en Narcís Canadell, en Josep Tur, l’Antoni Ruiz, i en Miquel Bohigas. La primera idea era fer un guió a partir del llibre de Parareda que comença, ni més ni menys, amb l’ajusticiament de Pere Joan Sala. Començar la història pel final va resultar prou difícil i, després de diverses propostes, es va optar per obrir les representacions recitant el romanç de la mort de Pere Joan Sala, original de Miquel Bohigas. El romanç donava pas a uns esquetxos que recreaven alguns dels fets més rellevants de la història: els mals usos, les reunions del sindicat remença, la revolta... Durant els quatre primers anys el guió de l’obra, sota la direcció de Rafel Nieto, es va anar modificant i adaptant a l’espai on s’havia de representar, enriquint-lo amb noves escenes cada any. A partir del quart any, el taller de dramatúrgia va donar la seva feina per acabada i, a partir de llavors, la col·laboració de l’Ateneu es va centrar en l’organització de les conferències de temàtica remença i medieval a càrrec d’historiadors i especialistes.

​

Per altra part, arran de les converses sorgides al voltant del taller de dramatùrgia, i d’acord amb la proposta prevista al PEDENC de la Vall de Llémena de crear una exposició itinerant sobre el fet remença a la Vall, es va decidir complementar l’escenificació amb una mostra on se situés aquell fet històric.

​

L’any 2019 l’Ateneu va editar l’Auca de la mort de Pere-Joan Sala, basada en el romanç del mateix títol escrit per Miquel Bohigas, i amb il·lustracions del menorquí Xavi Vegas. 



L'any 2011 la Festa Remença de la Vall de Llémena fou guardonada amb el 1er premi d'Activitats Socioculturals per la Federació Catalana d'Ateneus.