Els primers anys
Alguns fets rellevants
L’any 1990, un grup de llemenenques i llemenencs, de soca-rel i d’adopció, van creure que havia arribat l’hora de promoure una plataforma integradora i participativa que, conjuminant la cultura i el compromís social, permetés aprofundir en el coneixement del territori, interpretar-ne el present i afrontar el futur amb determinació. Un futur on confluissin la protecció del patrimoni amb la defensa del medi ambient, la promoció de la cultura amb el foment de la justícia social, el conreu del debat local amb la difusió del pensament global. Un projecte associatiu que es va fer realitat amb la fundació de l’Ateneu de la Vall de Llémena.
"Sense antecedent possible en el camp cívico-cultural, la relació personal directa que propiciaven la llar d'infants, l'escola i el centre de lectura a uns joves pares amb ganes d'arrelar i en disposició de bastir e1 compromis ciutadà propi de la seva edat i condició portà espontàniament a començar a parlar de la possibilitat de constituir una associació orientada al treball comunitari. [...] El projecte es va madurant fins que es materialitza per primer cop el 30 de novembre de 1990, quan es convoca una assemblea popular al Centre Social de Sant Gregori per debatre la qüestió."
Carles Sapena, “L’ateneu l’Aulina. Reflexió entorn de les primeres passes d’una experiència en curs (1990-1993)”.
La Llememenca, núm. 2. Thermidor 1994
En el cartell de la convocatòria ja hi havia el breu ideari de l'entitat:
-
Acolliment i difusió de la cultura.
-
Promoció de l'esbarjo creatiu i popular.
-
Defensa del nostre patrimoni natural, de l'entorn i el medi ambient.
-
Defensa dels Drets Humans i del Ciutadà.
-
Promoció de la qualitat de la vida i del benestar social.
El 23 de desembre de 1990, l’Ateneu es va presentar en públic a la Fira de l’Intercanvi de Sant Gregori; l’Ateneu hi va intercanviar idees, unes idees que sorgien del debat, de les tertúlies de cada divendres al vespre a la Biblioteca.
Les tertúlies de l'Ateneu
Durant els primers anys de l'Ateneu, les tertúlies dels divendres, primer a la biblioteca de Sant Gregori, després a Cartellà, van ser el germen de les activitats de l'Ateneu, tal com es pot veure en aquestes dues cites de La Llemenenca
"El que realment dóna vida a l'Ateneu són les tertúlies dels divendres que resten obertes a tothom, autèntic parlament popular que esdevé el motor de les iniciatives i el desenrotllament d'activitats. Han estat moltes les hores que ens ho hem passat d'allò més bé discutint i intercanviant opinions sobre molts i molts temes."
Editorial del núm 1 de La Llemenenca (Nivôse de 1993)
"L'Ateneu és un pol viu de la dimensió ciutadana de la vall, plataforma d'iniciatives en molts camps i difusor de cultura. I tot l'origen cal cercar-lo a la tertúlia del divendres. Per retornar la passió pel debat, el coneixement i l'interès per una societat justa i lliure.
Cal anar fent tertúlia, prenent contacte humà, tot intercanviant idees i conceptes amb la bonhomia que la tertúlia permet , amb aquell to de passar una estona agradable amb els nostres veïns, sense el lligam de la conferència i cap mena de serietat, enllaçar el nostre pensar amb temàtiques moltes vegades viscudes per algú dels contertulis i comentant talment com ho fèiem fa anys a l'estiu a la porta de casa tot prenent la fresca entre el veïnatge.
La tertúlia és això, reviure, comentar, parlar, intercanviar, retornar-nos el sentit viu d'una cultura de transmissió i record oral que ens faci sentir persones tan arrelades a la terra, al país i al paisatge com oberts al món.
Tots hi sou convidats, cal aprofitar les ocasions per trobar-nos, sense cap mena de fi seriós o important ni empesos per la pressa o les tribulacions.
Fer una tertúlia vol dir viure un tros, un espai relaxat i allunyat de la televisió, un trencar els hàbits per retrobar-nos de nou i descobrir records i potser volar... Aparcats o oblidats..."
La redacció (La Llememenca, núm 4 - Nivôse de 1996)
Les tertúlies setmanals, que tan il·lusionants i engrescadores havien estat, van anar decaient i cap a l'any de 2003 van deixar de tenir sentit.
L'Ecomuseu de la Vall de Llémena, una oportunitat perduda
Una vegada assolida la consolidació de l’entitat, després d’uns primers anys enfocats primordialment a la difusió socio-cultural i a la promoció i defensa del territori, l’Ateneu va creure oportú i necessari emprendre una nova etapa més compromesa i també més arriscada. Fou així com a l’any 1994, després d’haver-ho anat madurant a les tertúlies setmanals, va sorgir el projecte de l’Ecomuseu de la Vall de Llémena, una proposta d’iniciativa comunitària per a gestionar el patrimoni integral de la Vall.
La idea inicial fou de Carles Sapena, coordinador dels Plecs de la Vall de Llémena i autor dels dos darrers números dedicats al patrimoni cultural de la Vall. A l’últim número dels Plecs, Sapena va introduïr el concepte d’ecomuseu i en va fer la proposta de gestió i desenvolupament:
"Una proposta que permeti vehicular una possible i abastable estratègia d’actuació, que defineixi l’equipament a partir del qual es pugui vertebrar una estructura suficient i amb prou garantia per racionalitzar i dinamitzar el patrimoni: l’Ecomuseu de la Vall de Llémena. Un centre idoni i bàsic, arrelat al territori, amb clara i activa vocació participativa, educativa, cultural i científica, que permeti a cada moment adaptar-se a les exigències de la societat local i amb l’objectiu final d’assolir la fruició de la població i l’interès general."
Aquell mateix any Sapena, després d’haver estudiat el tema a consciència, va escriure el report preliminar de la proposta, que el gener de l’any següent es va publicar íntegre al núm. 3 de La Llemenenca.
A partir d’aquell moment, la gent de l’Ateneu s’abocà al projecte amb els cinc sentits i durant uns anys no es va programar gairebé cap activitat que no tingués a veure amb l’Ecomuseu, fins al punt que moltes vegades Ateneu de la Vall de Llémena i Ecomuseu de la Vall de Llémena esdevingueren sinònims. Al llarg dels anys 1994 i 1995 es van succeïr els contactes i les comunicacions amb polítics i gestors de l’Administració per informar-los del projecte i comprovar la seva predisposició a recolzar-lo. També es va visitar a diferents col·lectius locals per informar-los de la proposta d’ecomuseu i convidar-los a participar-hi.
Una de les primeres accions a fer era aconseguir un local per a la seu de l’Ecomuseu i per al propi Ateneu. En el projecte inicial, l'Ecomuseu contemplava la possibilitat d’habilitar diverses instal·lacions de la Vall per a ubicar-hi els centres d’interès: les escoles velles de Sant Aniol de Finestres es dedicarien al parc arqueològic, les de Sant Martí de Llémena al fet remença i al llegendari, i a la rectoria de Llorà s'ubicaria l'apartat d'arquitectura popular i art sacre. També es pretenia adequar el sector de Canet d'Adri a la geologia i als aprofitaments hidràulics, recuperant algun dels molins fariners de la zona, mentre que la Cooperativa Agropecuària de Sant Gregori acolliria la història agrària i la indústria agroalimentària; en primera instància, el cap de centre s’havia previst d’ubicar-lo al castell de Cartellà, amb diverses exposicions fixes i temporals. Però després de conèixer les intencions de la propietat del castell de Cartellà i davant la poca receptivitat dels Ajuntaments, des de l’Ateneu es van adonar ben aviat que la majoria de localitzacions assenyalades en el projecte inicial havien quedat descartades, la qual cosa provocà un cert desencís entre els ateneistes.
Amb tot, aquests contratemps no van fer defallir la gent de l’Ateneu que el març de 1995, després de diverses gestions, va signar un acord amb la Cooperativa Agropecuària de Sant Gregori pel qual la Cooperativa cedia l’entresol del molí cooperatiu a l’Ateneu per a les seves activitats i com a estatge de l’Ecomuseu de la Vall de Llémena. Tanmateix la idoneïtat del local no acavaba de convèncer als ateneistes que van seguir cercant altres emplaçaments alternatius. Fruit d’aquesta recerca, l’any 1996 es va arribar a un acord amb el Bisbat de Girona per establir la seu de l’Ateneu (i de l’Ecomuseu) a la rectoria de Cartellà. Una vegada instal·lats a Cartellà, els ateneistes van seguir treballant en diferents fronts per tirar endavant l’Ecomuseu. Els anys 95, 96 i 97 es va endegar la campanya Senders de la Vall, amb l’organització de tres camps de treball amb joves de tot Catalunya. Els anys 98, 99 i 2000 es va col·laborar amb la UdG donant cobertura als treballs de recerca sobre la Vall de Llémena fets per estudiants de magisteri. Una de les iniciatives que va despertar més interès fou la recuperació de l’ofici de carboner, amb la construcció de diverses carboneres a partir de 1994.
Tanmateix, les gestions per tirar endavant l’Ecomuseu van arribar a un punt mort. Comptat i debatut, el desencís pel final abrupte i imprevist dels Festivals de la Carbonera es va sumar al desànim dels ateneistes en veure que, després d’anys de bregar per l’Ecomuseu, no havien aconseguit engrescar la gent de la Vall en el projecte. A més, les hores que es van dedicar a promoure i a desenvolupar l’Ecomuseu i els Festivals, a banda del desgast que va suposar per als ateneistes, van anar en detriment d’altres activitats que havien quedat relegades a un segon terme.
La maqueta de la Vall de Llémena
L'única mostra que ha quedat del nonat Ecomuseu és la maqueta de la Vall que Quim Esteve va construir l'any 1995 als baixos del que ara és Cal Bolet de Sant Gregori. Quan va estar enllestida, després de més de 1.600 hores de feina, per la Festa Major de Sant Gregori de l'any 1996 es va mostrar la maqueta al públic per primera vegada.
Més tard es va portar la maqueta a la rectoria de Cartellà, seu de l’Ateneu, com un dels elements de referència de l’Ecomuseu. L’any 2003 va formar part de l’exposició sobre el món del carbó que es va fer a la rectoria de Cartellà, exposició que l’any següent es va portar a les escoles de Sant Martí de Llémena i després al vestíbul de la facultat de Ciències de la UdG.
Durant uns anys la maqueta va romandre oblidada a Can Sala de Granollers de Rocacorba, on molt amablement la van guardar fins a l’any 2012. Aquell any, amb motiu de la celebració de la Festa Remença a Sant Martí, es va portar la maqueta a Llorà, com a complement de l’exposició sobre els remences de la Vall de Llémena.
Uns mesos més tard aquesta exposició i la maqueta es van traslladar al Centre de Visitants del Gironès, a Sarrià de Ter. Aquells dies es va proposar de protegir-la amb una cúpula transparent, proposta que l’Ajuntament de Sant Gregori va assumir. Després d’uns mesos a l’espai la Pineda, l’any 2015 es va traslladar definitivament a la Biblioteca Miquel Martí i Pol, on el seu autor Quim Esteve la va restaurar.
En aquest nou emplaçament, comença una nova etapa. I pensant en el seu futur, la voluntat de la Junta de l’Ateneu és de fer un projecte museogràfic per vestir la maqueta i dotar-la d'un contingut amb informació bàsica de la Vall, modern i interactiu. Es un dels nostres propers reptes, en el que esperem que ens hi acompanyeu.
1a trobada d'Ateneus i moviments cívics de les comarques gironines
El 2 de maig de 1996 les escoles de Cartellà van acollir la primera Trobada d'ateneus i moviments cívics de les comarques de Girona, essent-ne amfitrió l'Ateneu de la Vall de Llémena. Hi van participar l'Ateneu d'Acció Cultural de Girona (ADAC), l'Ateneu Lliure de Salt, l'Ateneu de Riudarenes, l'Ateneu Popular d'Hostalric, l'Ateneu Alternatiu de Banyoles, l'Ateneu Autogestionari La Pontenca, Atenea deFigueres, Casal Alternatiu la Maret de Salt, Ateneu d'Olot, Salvem Castell, Fòrum Cívic de Figueres i l'Ateneu Obert de la Dona de Banyoles, a més de l'Ateneu de la Vall de Llémena. Com a convidat va assistir a la trobada Martí Olivella, de Cinèrgia i EcoConcern.
En aquesta trobada es va treballar per trobar els punts en comú d'aquests col·lectius i buscar aquelles activitats per fer de manera conjunta. Es va estudiar la possibilitat d'organitzar conferències i de fer alguna publicació en comú. L'ateneista Pep Caballé va parlar d'Internet, llavors a les beceroles, i de les possibilitats que oferia la xarxa per als ateneus.
Els Festivals de la Carbonera
La proposta d’organitzar un festival de música i dansa tradicional va sorgir en una tertúlia on es va proposar de fer un festival com els que feien en altres països europeus, especialment a França i Itàlia. El Festival de la Carbonera va nèixer amb la idea de ser un punt de referència de la dansa i música tradicional:
“Durant tres dies farem de Cartellà el lloc ideal per endinsar-nos a través de la música i la dansa en l’esperit més viu d’una cultura tradicional, jove, engrescadora i participativa”.
Amb sons i danses de Mallorca, Euskadi, Occitània i Cataunya, el festival es va celebrar l'any 2000 als prats de la rectoria, al voltant d’una carbonera que uns dies abans havien aixecat els carboners de l’Ateneu. La gent de l’Ateneu es va centrar en la logística i difusió de l’esdeveniment, mentres que la programació artística va anar a càrrec d’altres col·laboradors. La programació del festival es va perllongar durant tres dies, 29 i 30 d’abril i 1 de maig, on els tallers d’instruments i de dansa van altreernar amb els balls i concerts a càrrec dels grups participants. Segons la premsa unes 2000 persones van assistir al festival.
Després de l’èxit assolit pel festival, tant artístic com de públic, els organitzadors, amb l’eufòria del moment, van manifestar: “el festival ha estat una inversió per a les properes edicions i ens anima a continuar per crear un gran festival a Cartellà, un lloc ideal per acollir el moviment europeu de música i dansa tradicional.”
En acabar el Festival, el president de l’Ateneu, en nom de tots els organitzadors va publicar als diaris de Girona una carta d’agraïment:
“L’organització del Festival de la Carbonera vol expressar el seu reconeixement tant als participants com als assistents als actes programats, per l’alt grau de civisme assolit en el decurs del cap de setmana de formació i festa, compartits a Cartellà, la qual cosa ens anima a prosseguir en la línia començada, per la rebuda entusiasta que ha merescut. També volem fer extensiu aquest sentiment als col·lectius d’estudiants, la Universitat de Girona, institucions, entitats i empreses que han confiat en nosaltres. El projecte de creació de l’Ecomuseu de la Vall de Llémena com a espai participatiu de creació i difusió artística i ciltural és el nostre repte, i sabem que no estem sols per avançar en la seva realització".
L’any 2001 l’Ateneu tornà a celebrar el Festival de la Carbonera amb una afluència de públic menor que l’any anterior. A l’igual que a l’edició anterior, la intenció dels organitzadors era entrar al circuit europeu d'aquests tipus de festival, amb molta predicació a França i a Itàlia. El festival hi van tornar a participar grups de renom de Mallorca, Catalunya, Euskadi i Occitània amb una varietat més gran de tallers i amb la incorporació del món sardanista.
L’any 2002, les desavinences internes entre els propis organitzadors i els malentesos amb l’Ateneu van portar a celebrar una Festa de la Carbonera de mínims, pràcticament sense tallers i amb una participació molt reduïda. Amb aquesta festa l’Ateneu va donar per acabada la seva participació en el festival de dança i música tradicional i, a finals de l’any 2002, es va proposar la creació d’una comissió organitzadora amb la incorporació de la delegació del Gironès d’Omnium Cultural. Per part de l’Ateneu es va decidir no participar en la comissió, ja que es va preferir dedicar els esforços i les subvencions a millorar la infrastructura de la rectoria.
L’any 2003, l’Ateneu ja no va participar en l’organització del Festival, però va seguir organitzant la Festa de la Carbonera tal com l’havia fent abans del primer festival. Aquell any, els carboners de l'Ateneu, en Florenci, en Lluís i l’Anicet van aixecar, per darrera vegada, una carbonera a Cartellà.
Festa d´Estiu de la Federació d'Ateneus de Catalunya
El dia 1 de juliol de 2007 l´Ateneu de la Vall de Llémena va acollir la Festa d´Estiu de la Federació d'Ateneus de Catalunya.
Amb aquesta jornada la FAC vol oferir un espai de trobada a les entitats culturals d'arreu del país, així com proposar-los una activitat lúdica i festiva per agrarir-los la feina feta durant el curs que s'acaba i carregar les piles per afrontar el proper any amb il·lusió i optimisme. La previsió dels organitzadors és que hi assisteixin més d'un centenar de membres d'entitats culturals federades d'arreu de Catalunya, així com col·laboradors de la Federació.
Els assistents van poder fer una passejada pels entorns de Cartellà fins al castell de Cartellà que van poder visitar de dalt a baix.
Cada any, la trobada es realitza en alguna de les entitats federades d'arreu del país. L'any 2007, l'aposta per l'Ateneu de la Vall de Llémena va permetre replantejar el format de la festa per a fer-la més participativa i interactiva, amb l'objectiu de fomentar que les entitats es relacionin i es coneguin entre sí. D'aquesta manera, en el futur podran intercanviar experiències i problemàtiques, així com treballar en xarxa.
Ja t’ho diré a Cartellà
es capellà de Cartellà
que fa cantar tot es campanar
La idea de cedir la rectoria al grup Ja t’ho diré va sorgir a través d’un ateneista amic dels músics menorquins, alguns dels quals ja residien a la Vall de Llémena: "Cartellà era a prop d’on viviem tots, tranquil·litat absoluta, poc soroll i, si un dia estàvem saturats, senzillament paràvem, sortíem a fora i el que es veu no es veu enlloc. No hi ha cap estudi que t’ho pugui donar.”
Fou així com, l’any 1998, el grup format per Cris Juanico, Titi Saurina, Xarli Pons, Sente Fontestad i Fly Moll van convertir la rectoria en un estudi de gravació, on van rebre la visita de diversos músics que van col·laborar en el disc Un ram de locura (Miquel Brugués, Quimi Portet, Esteve Zulet, Enric Canada, Francina Turon, Julio Lobos, Joan “Ninyin” Cardona, Toni Xuclà...).
En declaracions a la premsa, els menorquins van declarar qua a la rectoria hi van trobar l'estabilitat emocional que buscaven i que difícilment haurien trobat en un estudi de gravació convencional: "Ens hem sentit molt a gust gravant, sense l'angoixa d'estar en un lloc claustrofòbic. Tot això es nota en el disc, on no hi ha gaires temes ràpids. La major part són lents o de mig temps. És el disc més tranquil i fresc dels que hem fet. La gran comoditat en el sistema de treball s'acaba respirant per força en el resultat final."
Una característica original del disc és la pista de CD-ROM que hi va incloure l’ateneista Pep Caballé, a partir de filmacions i de fotografies fetes durant la gravació del disc, amb un plantejament multimèdia i interactiu.
El 13 de juny de 1998, Ja t’ho diré va fer un concert al pavellò de Sant Gregori en benefici del projecte de l’Ecomuseu de la Vall de Llémena, i com agraïment per haver-los cedit la rectoria de Cartellà per gravar el disc. Els van acompanyar els grups Johnny Pappa’s i Malson.
