Art i Dona
Cicle de conferències
L'any 2022, l'Ateneu va programar el cicle de conferències Art i Dona, amb el propòsit de reivindicar la presència de la dona en el mòn de l'art, que durant segles ha estat relegada al paper d'ojecte passiu.
-
Artistes en femení, contra el patriarcat
Joan Campàs Montaner
-
L'origen del món: art i maternitat
Miquel del Pozo Puig
-
Les desigualtats de gènere en el sistema de l'art
Lena Soler Fernández
Art en femení, contra el patriarcat
A la primera conferència, a la que hi van assistir unes 50 persones, el professor de la UOC Joan Campàs va desgranar l'origen i els fonaments del menyspreu envers les dones que ha caracteritzat la història de l'art fins als nostres dies. Quan es parla de perspectiva de gènere sovint es fa referència a la violència de gènere, al domini patriarcal, al sostre de vidre, a la bretxa salarial, a la conciliació laboral, a la desigualtat en les tasques domèstiques i la criança..., en definitiva, a la invisibilització i menysteniment de les dones. Però quasi mai s’analitza l’origen i les causes d'aquestes desigualtats, ni com ha anat evolucionant al llarg de la història, i això dificulta combatre-les i avançar cap a una igualtat real. En aquesta conferència el ponent va explicar com des de l’art es pot incidir en l'anàlisi de les causes, en com s’ha anat construint la ideologia patriarcal i l’hegemonia de la mirada masculina, i en com l’art contemporani reflecteix les tres onades dels plantejaments feministes. Ho va fer a través de cinc exemples: el paper de la dona en l’origen de l’art, el component femení de la divinitat, una obra d’Artemisia Gentileschi, el cos de la dona en la pintura acadèmica i l’art de les artistes actuals. Per a Joan Campàs l'art no solucionarà el problema, però pot esdevenir una important manifestació cultural per a prendre’n consciència.
L'art en dom de dona
Com a complement a la conferència Art en femení, contra el patriarcat, el professor Joan Campàs va facilitar als assistents una llarga llista de dones artistes, que nosaltres encara hem ampliat amb artistes més nostrades. Us convidem a descobrir-les des d'aquest enllaç.
L'origen del món: art i maternitat
L'arquitecte i divulgador d'art Miquel Del Pozo Puig va impartir la segona conferència.
La història de l’art, com la història humana, està determinada pels seus protagonistes i (d)escrita pels seus vencedors. La maternitat és el centre de la vida, l’origen i, com a tal, ocupa un lloc central dins l’art occidental: de les deesses-mare prehistòriques fins a les reivindicacions feministes actuals passant, evidentment, per tot l’art religiós cristià que té el seu fonament en un Naixement.
Ara bé, cada pintura ens ofereix un punt de vista únic i exclusiu, el de l’artista (i l’època) que el va crear. Situar-se davant d’una obra en concret o una altra ens fa mirar la maternitat des de posicions diferents, moltes vegades contraposades. Mirar l’art és sempre mirar-nos a nosaltres mateixos a través del ulls dels altres: ens vam poder mirar a través dels ulls de Courbet, Klimt i Piero della Francesca però també (i, sobretot) a través dels de Frida Kahlo, Louise Bourgeois o Alice Neel.
Mirar l’art per mirar amb uns altres ulls la vida i aprendre (si és possible) del passat per millorar el present.
Les desigualtats de gènere en el sistema de l'Art
La tercera conferència va anar a càrrec de Lena Soler Fernández, llicenciada en Història de l'Art per la UB i experta en el mercat artístic.
La història de l'art l'han protagonitzat infinitat de dones artistes que, tot i el seu talent i transcendència, van ser invisibilitzades i esborrades d'un sistema de l' art que encara a dia d'avui perpetra les dinàmiques excloents que les varen condemnar a l'oblit.
Des de l'àmbit de la historiografia fins a l'àmbit museístic i del mercat de l'art, va repassar els factors i condicionants que varen desencadenar i sistematitzar les desigualtats de gènere dintre de la pràctica artística.
Tanmateix, va presentar les noves metodologies i vies d' investigació impulsades en els darrers anys per tal de replantejar el paper que històricament ha ocupat la dona en el món de l‘art.
Taula rodona amb dones artistes de la Vall de Llémena
Per tancar el cicle de conferències l'Ateneu, en col·laboració amb l'Associació de Dones de la Vall, va organitzar una taula rodona amb dones artistes de la Vall, que va coordinar la presidenta de l'Associació Concepció Escandell.
La taula rodona va donar pas a la inauguració de la mostra de cinc dones artistes de la Vall: Concepció Escandell, Nuri Negre, Mercè Ribera, Mercè Soler, JUMA, Mieke Schoonman i Marta Carreras.
Mostra col·lectiva de dones artistes de la Vall
Concepció Escandell
Vidre fos. Peces de la col·leció Oceans. El mar sempre s'escapa, les onades s'alliberen continuament dels qui intenten atrapar-les.
Nuri Negre
L'obra ceràmica de Nuri Negre està elaborada amb tècniques manuals amb gres refractari i pàtines d'engalbes i òxids cuits a 1250º en un forn elèctric.
Utilitza un llenguatge propi molt particular que ens parla d'organismes vius, metamorfosis i moviment. Cada peça ens evoca, a partir de les seves formes orgàniques, la natura i la seva pulsió vital conformadora de la matèria.
Aquesta pulsió vital, que és la que ens conforma des de la primera cèl·lula del nostre ésser, constitueix el que som en essència. Segons Henri Bergson quan abandonem el punt de vista extern des del qual les coses semblen realitats fixes i limitades, per entrar en el més profund de nosaltres mateixos i copsar, si és possible, el nostre ésser en la seva font, ens adonem que la llibertat és un poder infinit. La pulsió vital és l'impuls que conforma a tots els organismes i en constitueixi, doncs, la primera manifestació de llibertat.
Mercè Ribera
Perplexitat es un projecte inusual dins del món de la fotografia. A través d’ell Mercè no busca documentar la realitat, ni tan sols fer una interpretació d’ella a partir del món exterior, sinó que, aprofitant les eines que ofereix la fotografia per a representar ficció, fabrica universos originats exclusivament a la seva ment.
Utilitza objectes, ninots, mobiliari a escala i tot allò que li sembla pertinent per a plasmar pensaments, emocions i realitats que conviuen en el nostre món interior paral·lelament a la realitat quotidiana.
Mercè Soler
Retrats en femení, mirades que cerquen cap a fora, intrigants i intrigades, perdudes, contingudes. Mirades envaïdes de secrets mai explicats i, així i tot, desbordant el color...
JUMA (Juana Maria Delgado)
Des de la seva talaia privilegiada, JUMA recrea paisatges evocadors a partir d'uns colors que s'escampen i es barregen amb llibertat sobre el suport.
Mieke Schoonman
Mieke és una artista holandesa que viu a Canet d´Adri. Durant el confinament del 2020 el seu sogre va morir a Holanda a causa del Covid-19. Només el seu marit va poder viatjar als Països Baixos per acomiadar-se del seu pare. Ella i els 2 nens es vam quedar a casa. Durant aquell període difícil i estrany per a tothom va fer els dibuixos que presentà a la mostra. Es va inspirar en com el món i les nostres vides es van aturar de sobte.
Marta Carreras
L'any 2020 Marta Carreras va il·lustrar l'àlbum Tu no entens res..., però jo tampoc! per ajudar a entendre els sentiments i les emocions que se succeeixen i se superposen quan afrontes l’autisme (en concret, la síndrome d’Asperger). L’amor pels animals i la necessitat de poder respondre la pregunta «què tal?», feta per persones que no entenien res o ben poca cosa, van ser les circumstàncies que van portar l'autora a fer aquest àlbum il·lustrat amb retrats del seu fill i autoretrats que representen d’una manera acurada i preciosa les diferents etapes del dol que han viscut tots dos: la negació, la tristesa, la ràbia, l’aïllament, l’acceptació i el benestar. En aquesta exposició presenta quatre autorretrats.
