L’any 2020, en plena pandèmia de la COVID19, es va organitzar un cicle de conferències sobre el tema, a càrrec de destacats especialistes. Degut a la situació sanitària i a les restriccions vigents, les tres conferències es van haver de fer en línia a través  d’Internet.

 

• Eines per la lluita contra la pandèmia
   

  • Ponent: Dr. Pere Joan Cardona, del Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona

  • Moderador:Dr. Joan Brunet, del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Institut Català d’Oncologia de Girona

 

El Dr. Cardona va explicar les característiques i l’origen del coronavirus, descobert el 1967, i el mecanisme de transmissió en fòmites i aerosols; detallà exhaustivament les principals pautes i accions per a evitar-ne el contagi: la distància, l’ús de mascareta i el rentat de mans, així com el paper de la immunitat entrenada. També va explicar com es tractava en aquells moments la patologia COVID19, i quines vacunes estaven en fase de desenvolupament. Finalment valorà com estaven els indicadors i com es podia preveure la situació sanitària dels mesos següents.

 

• La nostra relació amb la natura com a causa de la pandèmia
   

  • Ponents:  Dr. Fernando Valladares, del Museo Nacional de Ciencias Naturales del CSIC de Madrid i Dr. Marcel Llavero Pasquina, del Departament de Biologia Vegetal de la Universitat de Cambridge

  • Moderadora: Dra. Helena Guasch, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, CSIC.

 

El Dr. Valladares va parlar de la salut del planeta, que a més de les pandèmies, pateix els efectes de la contaminació (atmosfèrica i de les aigües) i del canvi climàtic. L’escalfament del planeta aguditza els períodes de sequera, i la contaminació atmosfèrica afecta al comportament i distribució de malalties infeccioses i al subministrament i qualitat de l’aigua, causant de moltes migracions forçoses. Mentre que la presència de l’home ha anat sempre lligada a l’aparició de malalties, la biodiversitat i la conservació dels ecosistemes tenen un efecte oposat. En definitiva, el Dr. Valladares va concloure que els “espais naturals protegits” son en realitat “espais protectors”.

 

El Dr. Marcel Llavero, va introduir el concepte d’antropocè, entès com la nova era geològica en la que s’evidencien els efectes de l’home a nivell planetari. Remarcà que es tractava d’un fenòmen recent, que s’havia accelerat durant les últimes dècades i que era el resultat d’un canvi en la manera d’organitzar l’economia. El model econòmic del darrer segle, relacionat amb el consum i amb l’individualisme, es basa en “l’extractivisme” i porta a la desforestació i a l’exhauriment de matèries primeres, amb greus perjudicis per a la salut del planeta. Cal establir noves prioritats en relació amb el consum de matèria i d’energia, gaudir més de la cultura i de l’entorn, i rebutjar un consum energètic excessiu. Segons Llavero, la pandèmia va posar en evidència l’efecte multiplicador de la globalització i de la injustícia social.

​

A la ronda de preguntes, es va qüestionar fins quan duraria l’antropocè, i si erem a temps de minimitzar-ne els efectes. Segons els ponents, malgrat que hi pot haver solucions tecnològiques i socials, i que la vacuna de la natura filtra moltes coses, el principal impediment per resoldre el problema som nosaltres mateixos. Si l’any 2000 s’hagués començat a reduir les emissions entre un 2 i  un 4% anual, s’hauria pogut assolir l’objectiu de mantenir l’escalfament del planeta a nivells poc perillosos, però com que en lloc d’això es va seguir augmentat les emissions de CO2, a partir de l’any 2000 la reducció hauria d’haver estat al menys del 7% anual, percentatge que es preveia que s’assoliria el 2020 a causa de les resticcions de mobilitat imposades per la pandèmia, però encara caldria veure si la possibilitat d’iniciar la transició cap a un model més sostenible, amb més cura del nostre entorn, seria una realitat o tornaria a ser una altra oportunitat perduda, tal com havia passat en les nombroses epidèmies precedents.

​

Els ponents van plantejar la necessitat de canviar el concepte d’emergència (climàtica, sanitària...),  que porta implícit el concepte d’urgència i la justificació de mesures ràpides, poc meditades i amb poc consen, pel concepte de crisi, fent-hi front amb accions ràpides i concretes, combinades amb d’altres a llarg termini. A més d’exigir a la classe política un posicionament clar respecte a la crisi, també cal seguir fent accions individuals per reduïr l’impacte ambiental, que portin a l’empoderament de la societat i refermar-nos en les reivindicacions per a assolir un món sostenible i un futur digne per a les generacions venideres. El col·loqui va acabar fent una reflexió sobre la possibilitat i necessitat de portar totes aquestes idees a la pràctica a escala local, convidant a les institucions locals de Sant Gregori a compartir aquestes reflexions i recomanacions.

​

• Salut pública i desigualtats en la COVID-19
   

  • Ponent: Dra. Carme Borrell, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona

  • Moderadora:Dra. Neus Camps, del Servei de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut Pública de Girona

 

La Dra. Borrell va començar la seva ponència parlant sobre les desigualtats que va crear la pandèmia, focalitzant-les en les diferències en el nivell socioeconòmic i en les condicions de l’habitatge, amb especial atenció a la bretxa digital i a la desconnexió entre l’economia real i la “on-line”, una en descens i l’altre en augment. També parlà de les desigualtats de gènere, d’edat i de territori, que calia tenir en compte en l’algoritme per avaluar l’impacte de la pandèmia. Explicà la feina que es feia a Barcelona des de l’Agencia de Salut Pública i també com es va intentar pal·liar l’efecte de les diferències socials abans esmentades i donar suport als sectors més vulnerables. Va reflexionar sobre la dificultat en la recollida de dades, i explicà les diferències entre les dades de la primera i la segona onada, on la possibilitat de fer més proves va definir millor la distribució epidemiològica. Al debat posterior, que es va perllongar més d’una hora, es va fer esment de la necessitat d’informar amb claredat, tant pel que fa a les dades d’afectació de la pandèmia com a les mesures a seguir per controlar-la. També es va reflexionar sobre la planificació escolar que es va fer en el seu moment, així com de la validesa dels índex emprats pels tècnics i polítics a l’hora de prendre decisions, i de les conseqüències finals de la pandèmia.

 

Malgrat que les conferències van tenir un seguiment discret (unes 30 persones de mitjana), cal posar en relleu l’alt nivell tant dels ponents com dels continguts.

​

​

​