En record d'en Josep Tur

Ahir a la tarda en Josep va deixar-nos sobtadament. Tant com li agradaven les festes, s'en va anar sense soroll, discretament. Optimista i alegre de mena, amb ell hem perdut un home bo i un bon amic.

A la Marató del passat 15 de desembre en Josep ens va llegir aquest poema d'en Miquel Martí i Pol:

Mare si fos mariner, mariner de bona traça, me n'iria mar endins tot sol amb la meua barca; el vent fóra un crit de goig, la vela, coloma blanca, el cor d'un blau com d'encís i el ulls d'un ver d'esperança

Mare si fos mariner. Mariner de bona traça, me n'iria mar endins tot sol amb la meua barca Us faria adéu al port... ... me'n duria el goig de l'aire La verdor fina dels pins, la llum de les vinyes clares...,

Mare si fos mariner, tot sol amb la meua barca iria a cercar l'amor per ports i cales llunyanes... ... - Doncs on aneu mariner, tot sol amb la vostra barca?... ... - Cerco l'amor, ai companys!, per'xò m'empeny l'esperança.

Mare si fos mariner iria amb la meua barca cercant amb delit l'amor per mar de somni i rondalla... ... La vela de lluny a lluny, cridaria l'arribada i el vent desfaria en llum les trenes d'or de la tarda. - Amor - li diria jo -, guaita la mar, ampla i clara: ella em farà de companya, ... ... tu tindràs el cabell pur, jo la pell un xic colrada, i el nostre retorn el gust d'una música llunyana.